Quan sentim parlar de dirigir, tots ens formem la nostra pròpia idea del seu significat. Els diccionaris ens diuen que és: Fer que quelcom es mogui o vagi cap el lloc que es desitja. Fer funcionar una cosa, o una organització d’una manera determinada, seguint una línia de conducta. Conduir, regir, governar.
Dirigir és, en realitat, una tasca que realitzem (i veiem realitzar) de forma quotidiana però, segur que ho fem de forma prou conscient ? No cal pensar en grans tipus de direcció com els corresponents a una orquestra, una organització, una fàbrica, un país, una botiga, un teatre o una escola per exemple, per adonar-nos-en que l’èxit o el fracàs de les diferents accions que s’emprenen; i per tant, del conjunt de l’acció de govern corresponent, depèn totalment d’un saber fer de forma adient, la tasca de dirigir. De fet, en el món empresarial, el procés de presa de decisions s’ha de basar en la coordinació d’un gran conjunt d’habilitats que han de tenir els directius, entre les que figuren el lideratge, la motivació, el treball en equip, la gestió del temps, les tècniques de negociació, les alternatives, el coneixement de les persones, la seva valoració, …, però sens dubte que abans de poder exercir una correcta direcció a altres persones, és necessari saber-nos dirigir a nosaltres mateixos; ens hem de conèixer molt bé i ens hem de saber guiar de forma correcta abans de fer-ho amb els demés. És per això que la bona direcció comença per un mateix.
Dirigir és difícil, sobretot si es pretén fer-ho bé. En aquest sentit, sovint ens adonem que molts processos de direcció presenten deficiències en alguna de les habilitats que els directius han de tenir, bé sigui naturalment, o bé de forma adquirida. Fent una repassada crítica al nostre entorn conegut, i analitzant els processos de decisió que són al nostre abast, ens podem adonar, de forma immediata, de les grans mancances que presenten molts directius, a tots nivells. I immediatament ens venen al cap un parell de pensaments, de forma conjunta:
- Com és possible que s’hagin pres determinades decisions ?
- Quin pot ser el nivell de perjudici per a l’organització ?
perquè moltes vegades, les conseqüències són irreversibles, i es tradueixen en pèrdues irreparables (no solament d’ordre econòmic) per a l’organització.
Per altra banda, és molt important tenir en compte que en gairebé totes les accions directives s’hi veuen implicades altres persones, que són les que han d’aplicar les decisions corresponents, en el tems establert. Per tant, independentment de les tasques concretes a realitzar, el més important a l’hora de decidir cada estratègia, és el de considerar les diverses peculiaritats de cadascun d’aquests valors fonamentals que representen les persones en les organitzacions. El punt clau de diferenciació d’un bon directiu, del que no ho és, ens porta al fet de considerar totes les característiques pròpies que tenim les persones com a variables a tenir en compte, abandonant en la mesura del possible, la idea de que som un simple recurs a utilitzar. No ho som nosaltres però tampoc ho són els demés.
No hem d’oblidar tampoc, que un directiu, més que qualsevol altra persona dins de l’organització, ha d’anar aprenent de forma constant. En l’actualitat, els directius necessiten estar encara més al dia, que fa uns anys. La societat Xarxa ens està obligant a tots a canviar les nostres maneres tradicionals de saber fer, i ens fa incorporar noves habilitats que hem d’anar aprenent, amb la finalitat de mantenir l’organització en una posició capdavantera en aquesta Nova Economia.
La raó principal i el motiu de l’existència d’aquesta publicació és el promoure a tots nivells la reflexió en les persones, amb la finalitat que siguem conscients que saber dirigir no és només prendre decisions, sinó un complex procés de raonament que, juntament amb l’ús de determinades habilitats, ens han de permetre aconseguir el resultat desitjat. I sobretot, aprendre a dirigir-nos millor nosaltres mateixos, per poder-ho aplicar en òptimes condicions als demés.
Sabem dirigir ?
